Després de 2.200km toca deixar l’illa Nord i traspassar l’estret fins a Picton. Enrere deixo Auckland, Rotoura, Hobbiton i Wellington.

Primer de tot deixar el cotxe de lloguer a la terminal de Ferries, Quina terminal més cutre!!!! Una petita terminal emoquetada de color blau a quadres, amb una petita cafeteria que té un cambrer calb que no para de fer bromes amb els clients i unes màquines de videojocs que estan aclaparades per un grup de nens que acaben d’arribar.

Puntual a les 13.20h arriba el vaixell de Picton, ara toca que desemboquin i ens deixin pujar. Haig de facturar la maleta com a l’aeroport però no ens fan passar cap control.

La puntualitat de l’arribada no és confirma amb la sortida. Esperem més de mitja hora dins del ferry sense bellugar-nos. Un grup de dones maoris comencen a cantar. No cançons tradicionals maoris, no, sinó cançons americanes con Only You.

L’arribada a l’estret de Picton es una passada. Grans muntanyes plenes d’avets ens donen  la benvinguda a l’illa Sud. Fot un vent gelat.

Illa sud

Una hora de retard a Picton. Ufff!! l’oficina de l’Eurocap està tancada i ja em veig dormir a la terminal… però no! després de 20 minuts esperant arriba un dona pelroja que em diu que el meu cotxe és un Corolla de color blanc. Apa ja tinc cotxe!!! Ara a tirar 150 km fins a Motueka. Enfilo un port de muntanya que va al voltant de la costa que acabo de passar amb el ferry. La carretera és estreta i empinada, amb el resol de la posta del sol que s’amaga darrere de les muntanyes.

Picton

Quan arribo a Motueka no trobo el motel per enlloc. Són les 22h i no hi ha ningú pel carrer. Restaurants i benzineres tancades. Tiro fins el següent poble, Marahau, 15km, i al final de la fosca carretera trobo el nom del motel que està tot a les fosques. La recepció tancada i a la porta de vidre un sobre enganxat amb celo amb el meu nom. Ja he arribat!!!