De bon matí deixo Paihia per endinsar-me al centre de l’illa Nord. 170 km fins arribar al bosc de Waiporou on hi ha els arbres, kauris, més antics i gegants de NZ. Diuen que són arbres de més de 1.000 anys i tenen 30 metres d’alçada i 16m de diàmetre.  El més gran és en Tane Mature. Quan estàs al seu davant és com si tinguessis en Shaquille O’Neill davant teu. És enorme, molt gran!!!!

La carretera s’endinsa durant 18km per un bosc dens. Dos carrils per una carretera plena de curves. Un túnel natural creat amb la curvatura de les branques dels kauris. És molt xula!!!

Quan ja he fet la ruta dels kauris, segueixo camí cap a Whangamata, a la península de Coromandel, a 378km. És una pallissa. Has d’atravessar Auckland i quan sembla que arribes has d’atravessar una cordillera de muntanyes, una carretera estreta entre el bosc.

Whangmata és una ciutat fantasma. No hi ha ningú per carrer. He llegit a la guia que és una ciutat amb molt ambient però aquests dies no hi ha ningú. Potser és per què no és temporada de vacances? Suposo que sí. Aquest poblet té cases baixes, un supermercat i un carrer que té de tot, és la capital del surf de la illa nord. A  la platja hi trobo uns quants atrevits surfistes. No hi ha gaires onades i hi ha marea baixa. Es pot passejar per la llarga platja que ha deixat el mar.

Whangamata