A les 5 del matí ja estic despert. El jetlag no em deixa.

Esmorço el típic esmorçar anglès: ous, baicon, pa… i suc de taronja natural. d’on treuen les taronges?

Avui ja m’ha anat bé matinar, ja que a les 9h surt el vaixell que m’ha de dur fins el Hole on the rock. Fa un dia esplèndit, un sol radiant i fa molta calor.

El capità, un maorí, gran i gros com un jugador dels AllBlacks, ens avisa que hi ha dofins molt a prop. Tothom s’enganxa a les barranes i preparen les càmeres. I de sobte comencen a sortir les primeres aletes. Exclamacions, crits dels nens… som una vintena de persones per un vaixell que podria dur-ne 50, per a mi millor més amples.

Sí, sí… comencen a sortir dofins per a tot arreu. Es fiquen davant del vaixell i sembla que cridin ¡No passareu!  N’hi ha un munt. Treuen tot el cos fora de l’aigua. És alucinant veure saltar 3-4 dofins a l’hora com al zoo però en llibertat.

Mama dofí i el fill

Ens prometen pinguins i foques però res, només dophins. Aquesta zona té pinta de ser bona per pescar, veiem els peixos surant per damunt de l’aigua, sembla que prenguin en sol.

Dues hores de viatge i ens plantem davant del Hole on the rock. Un forat a la roca produït per la força del mar. El traspassem amb el vaixell i el capità fa sonar el claxon, quina ressonància!! A la costa, davant del forat, hi ha un far i un petita casa que s’utilitza com hotel. Aquí donem la volta. Si continuessim arribariem alguna illa de la polinesia, Bora Bora potser!!!

Hole on the rock

Després de desembarcar agafo el cotxe i m’arribo a Kerikeri,  80 km, on hi ha la casa més antiga de NZ. Per aquestes terres no queden restes antigues i un edifici de més de 100 anys és un tresor.