A la fi em puc connectar, pagant, des de l’hotel.

Avui he iniciat el viatge cap  al nord, Northland. Paihia el meu destí. Han estat 300 quilòmetres fins arribar a la Bay of the island.

Primer de tot m’aturo a Whangarei, un bonic poble pesquer on hi ha unes cascades interessants. Plou i fa mal temps, veig les cascades i segueixo el  camí. La carretera té un paissatge molt verd que recorda els Highlanders escocesos. La vía és estreta, de dos carrils, un de pujada i un altre de baixada, i de tant en tant s’afegeix un carril per adelantar en cadascun dels sentits. L’asfalt fa molt soroll i està mal asfaltat. Cada x quilòmetres et trobes obrers a la via treballant. És curiós tots són maoris, no hi ha cap roset!! A tot això hem de sumar-li que es condueix per l’esquerre, sense marxes i al volant a la dreta.

Kawakawa, parada turística per anar al lavabo. Sí, són uns lavabos públics creats per l’artista Hundertwasser, són estranys i moderns. Serveixen pel mateix que tots els lavabos.

Lavabos públics de Hundertwasser, Kawakawa

Arribo a Paihia al migdia, no puc deixar la maleta a l’hotel fins les 14h per tant vaig fins a Waitangi, a 5 minuts de l’hotel. És un dels principals recintes històrics de Nova Zelanda. Aquí va ser on el 1780, els anglesos i els maoris van signar la pau que posava la fi al conflicte armat. L’entrada costa 20$ pels foranis, els nadius de NZ no paguen. Ja paguem nosaltres per ells!!

El recorregut pel recinte comença amb la canoa reial que hi ha exposada sota una gran cobertura. El vaixell de fusta i pintat de color vermell, té 40 m de llargada i té a popa i proa les típiques màscares maoris amb la boca oberta. El dia de Nova Zelanda, 6 de febrer, és l’únic dia de l’any que la canoa surt de passeig.

Waitangi

També hi ha la casa on és va signar i una còpia dels documents signats.

Arribo a l’hotel Kingsgate. És un motel de carretera al davant de la platja en el mateix poble. Està superbé! Perquè us fèu una idea, l’estil és el típic de les pelis, dos pisos amb una porta i una finestre  a la vista.  Té una zona per aparcar gratuïta, ja he pagat prous pàrquings a Auckland!

Paihia és un poble petit davant del mar, amb un petit port i un embarcader pel ferri que va a Russell. Des d’aquí també surten els vaixells que van a veure dofins o el hole on the Rock.

La marea ha fet acte de presència a la vila i la gent passeja per la sorra recollint petxines i algues.

platja de Paihia

Aquí tothom es retira a dormir aviat i jo faig el mateix. Suposo que en temporada d’estiu té més vida.