Pallissa de cotxe, 340km. sense res d’interés entre els dos punts.

Wellington és la capital de NZ. Té només 165.000 habitants, és més petita que Auckland però és la capital. La ciutat està delimitada pel mar de Tasmania i per un petit turó. Tot queda dins d’aquesta àrea encabit. L’avinguda principal té dos carrils i el carrer comercial, Lambton Quay, un en cada sentit. Respecte els edificis no és una ciutat gaire alta.

Te Papa Museum

Principal museu del país. Les seves 5 plantes fan un repàs de la cultura neozelandesa, des dels maoris fins l’art abstracte actual. A mi m’ha agradat més el Domain d’Auckland.

La ciutat em recorda San Francisco. Carrers empinats i cases a l’estil isabelí. Cases de fusta, amb grans finestres i de diferents colors. Aquestes cases estan situades a dalt de la muntanya mirant el mar i tenen unes vistes magnífiques. Els carrers per arribar-hi són molt empinats. Es necessita cotxe per poder pujar-hi. A peu costa una mica!!

Cases de Wellington

Del centre de la ciutat destacaria el Civic Center on està l’Ajuntament amb una gran plaça, on al mig hi ha penjada una gran bola d’acer. Creuant un pont arribes al port, estil Maremagnum. Zona d’oci, botigues, cines, restaurants… A les 16h de la tarda aquesta zona està buida, no hi ha ningú, potser pel fort vent que hi fa!

Lambton Quay és el principal carrer comercial de la ciutat. Hi són totes les marques de moda. No és gaire llarg, i acaba on està situat el Beehave, el nou Parlament de NZ. Un edifici modern en forma de rusc de color gris, al costat de l’antic Parlament, un gran edifici clàssic envoltat per una esplèndits jardins.

Parlament

A partir de les 17h els carrers s’omplen de gent. Els nens amb uniformes surten de l’escola i els executius amb corbata esperen a les parades del cable bus el seu bus groc.